"Retinguts per la policia de Myanmar..."

Amb el plànol

a la mà per demanar ajuda, vaig entrar a un xiringuito que va resultar ser el cuartelillo de la policia.... Des de la moto el meu company veia com em ficava a la boca del llop ... Efectivament: un cop dintre tots dos, el cap de policia ens volia prendre les claus i els passaports. Primer, amb l'excusa de no portar casc, i després argumentant que els de fora tenim prohibit portar moto. (En realitat, vam ser els primers foranis en agafar una moto per aquesta zona, i això els va deixar molt descol.locats…).

El policia estava molt esverat, però nosaltres no voliem deixar anar ni les claus (per no ocasionar un problema al Jimy, que ens havia prestat la moto) ni els passaports (llavors, sí que estariem perduts!) . De manera que intentar sortir d’allà tal com vam entrar es va convertir en la nostra missió. La cosa pintava complicada, i com que ja intuïem que aniria per llarg, vam "reduir la marxa" i vam començar un exercici de paciència que es va acabar prolongant vàries hores….

Haviem d’intentar portar el tema per la via del diàleg per fer-lo canviar d’opinió i, sobre tot, mantindre la calma (ell estava molt tens… i portava pistola!!). Aquell home no parlava anglès i va fer venir un nen per traduir. Quan van donar la veu, en aquell cutxitril es van acabar arreplegant tots els subordinats de la demarcació, i el policia va aprofitar aquesta afluència de públic per fer demostracions d’autoritat, deixant ben clar qui manava allà. Amb un to moralista, va començar a advertir-nos de la importància de cumplir els reglaments, intentant demostrar-nos, amb arguments que ratllaven la infantilitat, lo dolent que seria tot si això no es fes (per suposat, cap d’ells el tenia per escrit...).

Però el seu "argument estrella" va arribar quan va dir:

"...Que els birmans tinguin accidents, encara que es matin, no té importancia (!!)… però de cap de les maneres no es pot permetre que un turista es faci mal, perquè això representaria un greu problema pel país !!! "

I és que aquest règim dictatorial fa tot el que pot per rentar la seva malmesa imatge internacional. Els circuits turístics, que ells mateixos marquen, pretenen mostrar un país de luxe i fantasia….ben diferent del Myanmar autèntic…. Moure’s de manera independent de vegades arriba a ser un pel complicat...

Així les coses, vam tenir que posar a proba la nostra imaginació per intentar persuadir-lo. I entre l'un i els altres, al pobre noi el portàvem de bòlid amb les traduccions.... (a saber també el que tots acabavem entenent…). Una de les nostres propostes va ser que ens posés una multa, tal com fan aquí. Però, pel que es veu, allà no en tenien d’aquestes coses… I entre argument i rèplica van anar passant les hores, i la tensió, de pur cansament, va baixar.

Llavors vam demanar una cadira. I aquest va ser el primer cop d'efecte: això significava, que preteniem estar així.... unes quantes hores més…!!! Es van quedar perplexes. I va ser llavors quan se'ns va ocòrrer la "idea màgica":

- Aquest poble, pertany a Myanmar, oi?
- Sí - va dir
- I Mandalay… pertany també a Myanmar?
- Sí...
- Llavors... per què aquí no ens deixa anar en ciclomotor i allà hem pogut llogar una moto gegant de gran cilindrada i voltar per tot arreu sense cap problema???? (mentida, però s'ho va empassar). Les lleis, no són les mateixes per totes les ciutats de Myanmar?? Per què no truca per telèfon i fa la consulta als seus colegues d'allà ara mateix???

Això el va deixar K.O. Enmig del desconcert, van començar a parlar entre ells en birmà, aquest cop, sense traduir res .... Al cap d'una bona estona, el nen se m'acosta i em diu:

- Podeu marxar a casa amb la moto, però no torneu a sortir mai més amb ella!

I així que li tradueixo al soci, mig grogui des de la seva cadira va i em contesta:

- No entenc res...

- Que fotem el camp d'aquí ara mateix, que a aquest tio se li gira el cervell en qualsevol moment!!! (bé, no era moment per romanços...).

Donant les gràcies casi amb reverències, i prometent-li que mai més l'agafariem, vam pujar a la moto.... davant les rialles de tothom... perquè resulta que no engegava....

Després d'arrossegar-la fora de la seva vista, i de mirar i remirar, vam descobrir que algú havia desconectat la bujia... Un cop conectada, vam arrencar i ... per fi cap a casa!

Uns dies més tard, quan ja sen's havia passat el "susto", vàrem tornar a sortir amb la moto (ejemm...) i vam topar amb un accident de trànsit molt aparatós en un altre poble. Darrera del camió tombat hi havia un policia intentant posar ordre .
I.... a que no sabeu qui era.......??????? Gluppsss....

(Veure relat de viatge sencer)